Una obra d’Ivan Garriga EDO
(instruments de corda i veu)
Acompanyat d’Arnau Obiols (percussió i veu) i Montse Àlvarez (dansa contemporània i veu).
IVAN GARRIGA EDO
Lles de Cerdanya (Catalunya). 1992
Comença els seus estudis amb el professor de violí clàssic Jordi Albelda a l’escola rural de Montellà, localitat que es troba als peus del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Posteriorment assisteix a classes puntuals del violinista Gerard Claret i forma part de la JONCA (Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra). Durant l’adolescència compagina la formació clàssica amb l’aprenentatge de música tradicional amb la professora holandesa Simone Lambregts.
L’any 2010 ingressa al Conservatori de Girona Isaac Albéniz, on rep classes de Mª Victória Fernandez, Gonçal Comellas i Jordi Sunyer. Posteriorment obté el títol de graduat en interpretació clàssica al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona amb la professora Olga Aleshinsky.
Entre el 2012 i el 2016 realitza diferents «màster class» de violí clàssic amb els professors; Marc Oliu, Agustín León Ara, José Mª Fernández, Michael Thomas, Tatiana Aleshinsky i Kai Gleusteen.
Durant l’any 2013/14 duu a terme una col·laboració per a Big-band i secció de corda amb les cantants Laura Simó i Carme Canela, amb qui presenten un concert a l’Auditori del Liceu sota la batuta del director Sergi Vergés.
L’any 2016 estrena el projecte de creació Amarg, centrat en la fusió d’arts escèniques amb les ballarines Neus López Llauder i Montse Àlvarez, el compositor Aniol Gurrera i la poetessa Blanca Llum Vidal. El mateix 2016 entra a formar part de la «Rufaca Folk Jazz Orquestra» un projecte basat en la música arranjada i dirigida per Sergi Vergés que centra la seva activitat musical en la fusió entre el jazz i la música tradicional.
Actualment compagina la seva tasca docent al Conservatori de Música dels Pirineus i a l’Escola Municipal de Música de La Seu d’Urgell amb nombroses actuacions, nacionals i internacionals, amb la jove formació de música tradicional del Pirineu Orquestrina Trama, el duet Magari amb l’acordionista Liv Hallum, actuacions amb la companyia de teatre Comediants i el projecte escènic d’art i natura «AIGA!».
MONTSE ÀLVAREZ
Coll de Nargó (Alt Urgell). 1993
S’ha format en dansa contemporània a l’escola Àrea de Barcelona, així com en altres espais de la ciutat dels quals destaca La Caldera i Nunart. Complementa la seva formació al NOD International Contemporary Dance Program (Torí, Itàlia) i realitzant diversos tallers de dansa arreu. Paral·lelament, també ha estudiat el grau en Biologia a la Universitat de Barcelona.
Com a intèrpret i creadora, ha format part de l’obra Amarg (2016), un projecte de música, dansa i poesia dirigit pels músics Ivan Garriga i Aniol Gurrera i per la ballarina Neus López-Llauder. També ha fet col·laboracions amb el grup de música Orquestrina Trama (Festival Trama 2016, Festival OFolk, 2016) i amb la companyia de teatre Comediants (2017). Ha creat i interpretat una peça per a l’acte inaugural del Picurt 2017 (Festival de cinema de les muntanyes del Pirineu), així com el solo L’Extern Intern (2017) sota l’acompanyament de Laura Vilar.
Actualment es troba en procés de creació de la peça J-AhO (2018) – juntament amb Amaiur Luluaga i Clàudia Gómez – com a projecte guanyador del programa Sortutakoak 12 de Gipuzkoako Dantzagunea (País Basc). També forma part del projecte Aiga del músic Ivan Garriga i ha estat una de les artistes convidades a participar en el cicle d’art contemporani del Taller Tartera (2019, La Seu d’Urgell).
ARNAU OBIOLS I CAMPI
La Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Música (bateria, improvisació, composició, art sonor) i arts a la natura (intervencions multidisciplinars)
Estudia magisteri musical a la UB (Universitat de Barcelona) i es llicencia en l’especialitat de bateria jazz a L’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). També ha estudiat al Taller de Músics de Barcelona o en cursos a la Dutch Impro Academy, a la Haia (Holanda) o als cursos de performance (música i dansa contemporània) de Katy Duck a Amsterdam (Holanda) entre d’altres.
Músic actiu en els àmbits del jazz, la improvisació i la revisió de les músiques tradicionals. participa en projectes com Roc Calvet Quartet, Inxa Impro Quartet, els mítics El Pont d’Arcalís, Pol Omedes Trio, Joana Gomila Folk Souvenir, David Mengual Resolut Trio, Alenky De Marc Egea, Rufaca Folk Jazz Orchestra, Sons d’Aram amb el poeta Joan Graell, el col·lectiu de músics Free Art Ensemble, l’acordionista Kepa Junkera o l’occità Joan Francés Tisnèr entre d’altres.
Té dos treballs editats al seu nom: Arnau Obiols Projecte Pirene (aladid records, 2013) i Arnau Obiols Libèrrim (aladid records, 2015).
Aiga
Oració al riu
Ivan Garriga
AIGA és una proposta escènica inspirada en l’expressivitat inherent a qualsevol racó de natura verge. Concretament, en la força comunicativa que conté un toll d’aigua i els seus vorals de colors i d’olors humides.
Aquests indrets antiquíssims remullats constantment per aigües fresques provinents de les parts altes dels rius i les valls del Pirineu, ens permeten construir un diàleg entre l’art i la natura.
Embolcallats pel paisatge podem enfocar aquest diàleg partint de la idea que avui, com en el passat, trobem multitud de propostes artístiques que busquen en la natura les coordenades per crear quelcom que respongui a les necessitats estètiques del present i/o el futur en la nostra societat contemporània.
L’art executa un viatge d’etern retorn als orígens i, aquest fet, es veu poèticament reflectit en la virginitat dels rierols pirinencs per l’antiguitat que els caracteritza i la renovació a la qual permanentment són capbussats en el brollar de les seves aigües.
L’art d’avui sembla tornar a inspirar-se en el que és original i, més concretament, en la immutable autoria de la natura.
El paratge escollit ens permet reflexionar sobre els límits de l’art que, de la mateixa manera que l’aigua, acudeix a nosaltres en el transcurs dels diferents costums i les diferents activitats humanes del dia a dia. Pràctiques i usos com; el bateig, l’ús del safareig per rentar la roba, el com per abeurar les vaques i el rec de les terres de conreu ens apropen a l’aigua fent-nos part indissoluble del paisatge.
El fet d’intervenir un espai com el riu i no fer-ho, d’entrada, en una sala de teatre convencional, ens porta a parlar del lloc que, tossudament reivindicat per autors com Perejaume, ens descobreix la necessitat d’escoltar qualsevol racó de món en la seva autoria passiva, en la seva particularitat.
El nom d’aquest espectacle fa referència al fonema amb el qual els habitants d’algunes zones del Pirineu i Prepirineu anomenem l’aigua tot eludint la «u» de la segona síl·laba, amb l’expressió resultant; «AIGA!». Una expressió coneguda i emprada pels diferents intèrprets i creadors del projecte degut a la seva vinculació nativa amb diferents parts del territori pirinenc.
«Aquest mot ens permet plasmar els nostres lligams amb el territori mentre resumeix el marc conceptual de la nostra recerca en relació a l’aigua i les feines d’aquestes contrades».
El fet d’intervenir un espai no adaptat per a la interpretació ens permet preguntar-nos quin és realment el context en el qual comprenem l’art i descobrir, de la mateixa manera que ho fa el dodecafonisme d’Anton Webern o la pintura de Ramón Gaya, l’universal en qualsevol cosa particular.
Les tres persones que duen a terme la intervenció són, Arnau Obiols a la percussió i la veu, Montse Àlvarez en dansa contemporània i veu, i Ivan Garriga als instruments de corda i veu. Els tres intèrprets traçaran un recorregut a la llera del riu fent ús dels instruments i el gest per comunicar la relació entre l’home i la Natura, seguidament fondran la seva intervenció en els diferents elements sonors i materials propis del paisatge, per acabar abandonant els seus rols i esdevenir espectadors dels sons i l’obra que és en si mateix el riu.
La reflexió central d’aquesta intervenció és la nostra mirada vers la Natura, motiu pel qual, l’obra evoca l’entorn rural humanitzat i la particularitat dels sons de riera.
L’ús d’instruments tradicionals i l’experimentació al voltant de les feines vinculades a l’aigua en les seves diferents gestualitats fan d’«AIGA» un ritual entre l’home i la natura.
«El riu, a més, pot ser una metàfora de la vida.
Comença i acaba. Però el riu continua baixant.
La vida es renova. Cap gota és igual que l’anterior.
La vida de les dones».
Jordi Suñé Morales
A la intervenció es cantarà una cançó que va interpretar la Conxita Catlà de casa Poblador de Farrera al cançoner del Pallars Sobirà de l’Artur Blasco. “Alabances”.
