Pirineu:
emergència
cultural

Des de les humanitats ambientals es parla de la necessitat de recuperar un visió humanista davant de la crisi ambiental en aquesta era tan crítica que alguns autors han batejat com antropocè. Tal i com defensen els autors més crítics, es tracta de forjar una cosmovisió alternativa que questioni sense eufemismes el sistema capitalista i la noció actual de progrès. Per això, cal superar una economia que és la mesura de totes les coses i adonar-nos d’una vegada del cul de sac en el que ens trobem. La qüestió és què podem fer i com.

Ens calen veus des de la cultura, les arts, la literatura i el camp de les humanitats, que qüestionin les visions tecnocientífiques i ens torni a apropar a un coneixement més humà, connectat amb la natura i amb una consciència que ens permeti treballar des de la creativitat en la cerca d’un futur més vivible. 

Del que no hi ha dubte és que la nostra societat, cada cop més globalitzada, es troba davant d’un cruïlla indefugible, davant d’un col·lapse més que probable i una emergència climàtica que requereix de canvis urgents de mentalitat política i de transformació sistèmica. Però davant d’aquest escenari, sembla que els governs miren cap a una altra banda i fins i tot una pandèmia com la de la COVID19, que ens ha mostrat la fragilitat del nostre sistema, no ens fa reaccionar. Afrontem un repte ecològic que requereix d’un canvi, però com? De quì depen? Perquè la informació no provoca una reacció? Perquè sembla que individualment no podem fer gaire?

Si des del món rural en general i el Pirineu en particular podem fer alguna cosa és com a mínim debatre quin ha de ser el nostre paper davant d’aquesta crisi. L’estratègia segurament passarà per la reconnexió amb la natura des de la cultura, l’educació i un plantejament ètic i estètic radicalment transformador. El Pirineu ha de fer valdre uns valors culturals propis, avui més necessaris que mai, que poden ser un referent de futur en el que ha de ser un nou “art de viure”, fonamentats com ens apunta Jorge Riechmann: en la senzillesa, la diversitat, el valor d’allò proper i local o la durabilitat per fer el nostre entorn més biodivers i habitable en definitiva. 

Des del CAN i Saó encetem una sèries de debats oberts que de ben segur plantejaran més preguntes que respostes però que tenen una voluntat de canvi transformador.