Paula Bruna

Prenent com a referència conceptes d’ecologia, economia ecològica, i les teories sobre la sostenibilitat forta i el decreixement, m’interesso per la interacció entre la nostra societat i el sistema ecològic on s’ubica. En aquest context, he estudiat els processos de col·lapse en totes les fases: la fragilitat de l’equilibri previ, el joc de tensions, els intents per evitar l’esfondrament, l’esdeveniment catastròfic i el caos immediatament posterior, les absències i la serenitat que porta la fi dels fets.

En els darrers anys, investigo sobre la conformació del relat de l’Antropocè des d’un punt de vista no humà, mitjançant una combinació de ciència, ficció i art. La meva hipòtesi és que explorar punts de vista diferents de l’antropocentrisme actual té efectes en la consciència ecològica i obre la gamma de possibles formes de convivència.