Prat, arbre i formiga

Intervenció en moviment, creada i inspirada al prat de Lleone.

Com una formiga, ben petita, em moc pel prat. Sovint només mirant, quieta, viatjo molt lluny. I quan em moc, busco I et busco, escolto I t’escolto. Això és tan immens… I em dic “no tot ha de tenir un sentit!” L’herba mullada em desperta els peus i les muntanyes de terra fèrtil, la feminitat. Sóc una formiga vermella.

Envejo com es mouen les formigues per l’arbre, decidides. Seran conscients de la seva alçada, de la seva verticalitat? M’hipnotitzen… L’arbre es manté ferm i les acull; quins camins les seves branques! Les fulles ja groguegen, voldria arribar-hi. Aquest cop seguiré l’impuls i m’enfilaré com la formiga, decidida, com si tingués un objectiu clar i important. Creixent amunt i jugant, com juguen les fulles amb el vent. I hi ballaré sentint-me un fruit que es gronxa a la branca. Un fruit vermell que ja podria caure.