EDGE EFFECTS
Moviments naturals a la vora de Farrera
Edge Effects, moviments naturals a la vora de Farrera, és una exposició dels artistes: Anna Rubio, Quelic Berga, Joanès Simon-Perret, Kati Gausmann, Nabb&Teeri, Tuula Närhinen, i Tracey Warr.
Exposició comissariada per Lluís Llobet, Lluís Sabadell Artiga, Pere Báscones i Marta Prunera.
Per a que hi hagi moviments naturals calen tres elements imprescindibles: energia, temps i matèria. L’esdevenir dels moviments aboquen en transformacions constants i evolucions en determinada direcció. Són un desplegament d’energia que, al llarg del temps, deixa empremtes en la matèria.
L’evolució de la biosfera, en el temps i en xarxa complexa, ha permès l’existència de moltes espècies com ara també la nostra. En un moment i en un lloc determinats de la biosfera, un ésser viu acumula el coneixement biològic que li ha permès arribar fins aquí després de milions d’anys d’experiència i selecció. Un ésser de la nostra espècie humana, a més, inclou totes les capes de sediments viscuts, tan els evidents com els més subtils: el seu cos, el seu territori, la seva cultura, el seu caràcter, la memòria, les emocions, les relacions, el raonament, la consciència, l’actitud…
Ara i aquí, individualment i col·lectiva, és un moment de dubte sobre on som i cap on anem: com afrontem la crisi ambiental de relació entre la nostra espècie i la biosfera que ens acull? I des de la nostra activitat diària: com pot la creació artística contribuir a aconseguir aquest equilibri ambiental, subsidiàriament també social i econòmic?
L’exposició on-line, Moviments naturals a la vora de Farrera, recull el treball dels 8 artistes que han passat pel Centre d’Art i Natura de Farrera dins el programa europeu Frontiers in Retreat. Com a residència de treball per a artistes i investigadors que neix i creix en un petit poble de l’Alt Pirineu català, el moviment inquiet de creadors i de investigadors és ja un fenomen natural en la nostra biosfera local. El repte que tenim com a societat global és aconseguir una forma de vida i d’organització social més harmònica i sostenible. Des de la nostra minúscula localitat i humil activitat compartim amb vosaltres aquestes reflexions fetes pels artistes.
Gràcies Quelic, Kati, Janne, Maria, Tuula, Anna, Joanès i Tracey, per les vostres aportacions!
Aquesta exposició s’ha ordenat a partir de 8 àmbits definits per diverses actituds, disposicions d’ànim o, directament accions, que proposen els artistes per afrontar els nous reptes:
1) Comprendre la natura i aprendre d’ella
2) Re-naturalitzar la nostra vida
3) Reduir l’impacte de la petjada
4) Jugar per a créixer i ser feliç
5) Escoltar l’esperit del lloc
6) Viure l’ara i aquí, deixar-nos sorprendre
7) Cultivar la consciència universal
8) Apropar-nos a nous paradigmes
D’una banda les fronteres dibuixen línies divisòries, però per l’altra també són zones de transició i contacte. La diversitat sempre és més rica en aquelles àrees on dos ecosistemes es troben: d’això en diem “l’efecte vora”. Una trobada que no deixa a ningú indiferent.
Durant els darrers 5 anys de col·laboració internacional dins del projecte Frontiers in Retreat (2013-2018), set residències de creació de la perifèria d’Europa, s’hi han apropat emprant diversos mètodes multidisciplinars i artístics. Aquests indrets remots són considerats com a fronteres on el contacte entre l’ésser humà i altres formes de vida es torna tangible. Permeten conèixer els processos entrellaçats de canvi ecològic, social i econòmic – tant en les seves manifestacions locals com a escala planetària.
El projecte ha dibuixat pràctiques artístiques que donen resposta a preocupacions ecològiques, i ha explorat les diverses maneres en què es pot percebre i abordar l’ecologia. Un total de 25 artistes han estat convidats a dur a terme recerca i producció de material artístic en resposta a certs ecosistemes particulars. La seva recerca ha passat tant per fiords, boscos, illes, com pobles, ciutats i muntanyes d’Islàndia, Finlàndia, Escòcia, Letònia, Lituània, Sèrbia i Catalunya (Espanya). Al llarg del projecte, els artistes i les organitzacions participants han desafiat les premisses inicials del projecte -productivament parlant, tot incrementant la diversitat. En comptes d’un conjunt fix de teories, conceptes i mètodes, hi ha múltiples veus i opinions, posicions i pràctiques que de fet són, l’efecte vora.
Aquest 2017, Frontiers in Retreat organitza una sèrie d’exposicions sota el nom “Efectes Vora”. Set exposicions satèl·lit teixeixen els processos geogràficament dispersos i els discursos clau desenvolupats durant els últims quatre anys. A més de reflectir les diferències i ressonàncies entre els particulars indrets de Frontiers, aquestes discussions també han emigrat en un nou context a través d’una exposició col·lectiva al Centre Art Sonje de Seül.
A través de la creació d’una plataforma d’investigació compartida, Frontiers in Retreat ha apropat al mapamundi set indrets que estaven ben allunyats geogràficament els uns dels altres. En comptes de la cartografia convencional, el procés s’assembla a una mena de cartografia profunda: alhora que s’ocupa de les característiques úniques de cada lloc, els participants també han après sobre les complexes co-dependències i forces que configuren els hàbitats, trajectòries humanes i no humanes, així com patrons de migració a nivell global.
Sota l’ètica de Frontiers in Retreat, els esdeveniments dels “Efectes Vora” del 2017-2018 plantegen qüestions crítiques sobre la constitució de fronteres i límits. Un altre enfocament és la recerca d’un nou paradigma més enllà dels modes de vida fòssil, que inevitablement estan arribant a la seva fi. Aquests punts focals es tenen presents al mateix temps que es reconeix que l’art no s’hauria d’instrumentalitzar per tal de trobar solucions simplistes. Al contrari, pot revelar conflictes dins dels nostres valors, formular preguntes que qüestionin l’ status quo i crear un espai de discussió i debat. A mesura que el projecte Frontiers segueixi sent una plataforma oberta que s’adapta a nous contextos, es poden esperar més efectes vora.
Jenni Nurmenniemi
Comissària, Frontiers in Retreat; HIAP – Helsinki International Artist Programme
Taru Elfving
Comissària, Fundadora del Projecte i assessora curatorial
1// Comprendre la natura i aprendre d’ella
Una de les constants de l’art ha estat cercar maneres de representar la natura per explicar-nos-la. En cada època s’han fet servir les tecnologies més innovadores del moment. En l’actualitat això no és una excepció. En aquest sentit, Pollen Still Life, explora la correspondència entre les formes d’allò minúscul -com el pol·len- i les formes orgàniques que podem trobar en un entorn quotidià: el cercle i les formes esfèriques (amb les derivades ovoides, hexagonals, còniques…) són les més comunes en la natura juntament amb l’altra gran família de formes fractals.
“A l’interior de les habitacions de la residència eco-artística, la diversitat d’objectes escampats que trobem endreçats subtilment sobre les vitrines, prestatgeries i ampits de les finestres, són com una capa de pol·len que cobreix la superfície d’un parabrises. Pollen Still Life, que a primera vista sembla imitar una fotografia realitzada amb microscopi electrònic, ha sorgit a partir de tot aquest material. Aquest paisatge pseudo-microscòpic es compon de carabasses ornamentals, pinyes, ossos, pedres, bolets secs, tarlatanes i clofolles de llavor, entre d’altres. Els objectes s’han escanejat en 3D i la seva escala ha estat manipulada durant el procés “.
Nabb & Teeri
Local Colours, Local rocks, Local winds
Tuula Narhinen
Local Colours (Colors Locals) “és un arxiu de pintures a l’aquarel·la (13x9cm cadascun). Són dues col·leccions o paletes de colors diferents, ambdues estan constituïdes per unes 60 aquarel·les, les quals intenten localitzar i comparar els paisatges de tardor i primavera dels voltants de Farrera i la coma. A més de les pintures, el treball conté una sèrie de fotografies digitals que documenten l’indret on els colors foren pintats.”
Tuula Närhinen
Local Rocks (Piedras locales) “Farrera deriva de la paraula catalana “ferro”. El tipus de roca que es troba als Pirineus és abundant en minerals com el ferro, el plom, la plata i el cobalt. Per la meva sorpresa, les acolorides lloses eren prou toves com per moldre-les a mà i transformar-les en pigments en pols, que barrejats amb l’aigua d’un rierol podien ser utilitzats com a pintura. La sèrie de petites “pintures rupestres” (de 13x9cm cadascuna) mostren l’espectre de sis pigments diferents extrets de pedres de Farrera.”
Tuula Närhinen
Local winds (Vents locals) “es produeix en una escala espacial reduïda i està molt influenciat per la topografia del lloc. Emprant un estel fet per mi i equipat amb una càmera d’acció, em vaig proposar gravar el moviment i l’alè del vent en format vídeo. L’estel amb la vídeo-càmera presenta el paisatge des d’una perspectiva atmosfèrica que revela el so de l’aire i una mirada peculiar vers el turbulent i rebel vent de muntanya.”
Tuula Närhinen
Què defineix l’essència d’un lloc? Com podem comparar el paisatge del Pirineu català amb el paisatge finès? Tuula Närhinen experimenta amb la sèrie Local l’observació del paisatge de Farrera a través de copsar els seus colors, les seves pedres, l’aigua i el vent. La Tuula observa i endreça meticulosament la informació tal com ho faria un investigador. En aquesta obra, el mètode científic i l’enfoc artístic es troben per oferir-nos una nova mirada sobre els elements naturals del paisatge que ens envolta i sobre aquells que encara ens són desconeguts.
Capturar el temps ha estat un dels principals anhels dels artistes que volen representar la natura. En el cas de Kati Gausmann, ella s’adona que les formacions muntanyoses són en realitat moviments del passat congelats en la natura, preservats en la geologia del lloc, en la matèria principal: la roca i les pedres. D’aquesta manera, la seva obra es converteix en una cerca de mètodes diferents de representació d’aquest temps i d’aquells moviments solidificats a través de les formes de les pedres i de les muntanyes de Farrera.
“Em fascina la forma en la qual la roca és moguda per forces naturals durant diferents períodes de temps, per exemple, la deriva de les plaques continentals durant milions d’anys.
Em fascina cóm la roca es forma i quins moviments es produeixen durant aquest procés, com ara l’empenta de les muntanyes, així com la seva constant erosió deguda als moviments del vent i l’aigua.
Moviments que poden ser lents, ràpids, continus, tèrbols, suaus, bruscs…”
Kati Gausmann
“Aquests patrons de moviment em semblen com danses, com coreografies físico-químiques, les quals apareixen prou clares malgrat les seves dimensions inconcebibles, i les quals m’agradaria traçar.
La Terra, la seva roca, em sembla una massa que es forma en moviment i és produïda per moviments, ballant, com una massa dansant amb el seu propi batec i ritme temporal en la varietat de condicions climàtiques que es pot trobar en cada cas.”
Kati Gausmann
“Fa molt de temps a la zona de Farrera, dues plaques continentals es van trobar i van crear l’Alt Pirineu. El fet de tenir el mateix pes, en cap moment es va produir una subducció (tret que hi hagués hagut un oceà entre elles dues). El material es va estavellar, es va trencar, es va arrugar, es va plegar….
Ara vull sentir, vull veure i dibuixar les traces d’aquella poderosa concurrència.”Kati Gausmann
“Durant la meva estada de dos mesos a Farrera al Març i Abril de 2017, vaig treballar amb Frottage (una tècnica gràfica) i amb motlles realitzats a partir de les roques de les muntanyes.
Alguns d’aquests motlles de làtex van ser tractats com objectes. Altres foren emprats com a planxes d’impressió o estampació. El motlle de làtex fou imprès amb tinta d’estampació sobre paper mitjançant un rodet. Aquest procés creà el mínim efecte d’anti-nitidesa.
Aquestes obres les anomeno “mountain print”.”Kati Gausmann
2// Re-naturalitzar la nostra vida
Re-connectar la nostra essència humana amb els elements naturals és un dels punts fonamentals per a restablir l’equilibri ecològic al nostre planeta. Aquesta obra entén les Pedres com a part del nostre ésser, ens recorden la dicotomia entre fragilitat/duresa que ens caracteritza tant a nivell físic com psíquic, l’escala del temps geològic que ens resitua al lloc just. És l’admiració per la història de milions d’anys que les pedres representen a partir d’un moviment quasi imperceptible. És l’homenatge a la matèria d’abans de la vida, des de la vida.
“Explorant l’entorn m’adono que les pedres formen part no només del paisatge, sinó també de nosaltres mateixos. Som duresa i fragilitat, dintre de la història del lloc i dintre de la història del nostre ser. Pedra i jo, matèria i etèria”.
Anna Rubio
La relació entre la ciutat i la natura l’hem percebut sempre com una contraposició. En l’obra In One Thousand Years – Microcity, en Joanès Simon-Perret crea una instal·lació en un dels racons del taller del Centre d’Art i Natura simulant una micro-ciutat. Amb el pas del temps les plantes i els éssers vius reconquereixen l’espai urbà, s’imposa la força imperant de la natura. Escassos tres minuts resumeixen l’experiència real de 20 dies: els “moviments naturals” sobre la seva micro-ciutat ens interpel·len sobre la capacitat regeneradora de la natura: què seria capaç de fer en mil anys?
“In 1000 years, és una instal·lació en evolució que recrea una petita primavera fluint al llarg de l’any. Aquest petit model forma part d’una sèrie més gran de models en creixement de diferents materials que porto explorant des de fa un any. Els edificis foren realitzats amb argila natural local procedent del riu més proper a la residència. Col·locant aquells petits gratacels en un indret natural, estic retornant la ciutat a la natura. Durant 20 dies, la naturalesa ràpidament va prendre avantatge sobre la ciutat, recolzada pels insectes que hi passaven cada nit. La natura es reinventa sobre la ciutat fins que l’engoleix totalment. La visió d’un renaixement tenyit de verd!“
Joanès Simon Perret
3// La nostra petjada
Tots els éssers vius de la biosfera generen un impacte al seu entorn, el transformen. De l’encadenament d’aquestes transformacions en resulta un equilibri vital del conjunt d’espècies, la base actual de la nostra existència. Però quan aquest equilibri es trenca, tot el sistema es posa en perill. L’impacte de les nostres accions com a éssers humans a la Terra està essent mesurat en molts aspectes, però les dades o els nombres moltes vegades no transmeten la realitat que s’amaga al darrere. Square mEATers posa sobre el terreny a través de la visualització de dades, l’impacte que tenen els nostres hàbits alimentaris i de consum.
“Square mEATers és una acció molt simple al paisatge de la coma de Farrera, que cobreix part dels prats on els animals hi pasturen, per tal de visualitzar dades. Aquesta ocupa la mateixa quantitat de metres quadrats de terra necessaris per a conrear prou menjar per a un humà vegà, per un de vegetarià i per a un carnívor durant el període d’una setmana. La peça, òbviament específica del lloc, no pretén ser una obra de Land Art, sinó una simple visualització de dades que fomenti dos punts de vista diferents: d’una banda, des del poble es poden veure els cercles en la immensitat del paisatge i per tant, comprendre la seva proporció en un entorn natural; i per l’altre, si es baixa als prats del costat de l’obra, un percep les dimensions humanes de la peça, ajudant a entendre l’impacte de les decisions que prenem d’una manera molt directa.”
Quelic Berga
“Aquesta instal·lació efímera es va dur a terme en el marc del festival SAÓ, a l’Alt Pirineu on durant anys i anys s’ha practicat un model de criança sostenible d’animals (extensiva) i de consum de carn, per la qual cosa vaig trobar-hi el lloc perfecte per a materialitzar aquesta obra, tot intentant conscienciar sobre el risc i la magnitud que tenen l’impacte dels nostres hàbits de consum en produccions intensives”
Quelic Berga
humit
rosada
toll
els petits afluents del riu són més nombrosos que les teves pestanyes
som analfabets de l'aigua?
gual, on els humans troben aigua
riera
rierol
l'aigua té 4,4 bilions d'anys d'antiguetat, un viatger de l'espai des de la Via Làctia
l'aigua que bevem ha estat a la bufeta d'un tiranosaure rex i a molts altres llocs the water you drink has been through the bladder of a tyrannosaurus rex and in many other places
font
torrent
abeurador
corrent
cascada
saltiró
xipolleig
bombolles
meandre
remolí
vòrtex
oxigen i hidrogen s'aparellen
la matriu de tota la vida
el detergent mata la motilitat de l'aigua
metamorfosi com a vapor, boira, núvols, pluja, aiguaneu, neu, calamarsa, gel
l'aigua passa nou dies al cel i torna a caure
les diferents olors d'aigua: després de la pluja, en una tomaquera, la olor de la neu, de la humitat
simplement separant l'herba com la clenxa als cabells en el seu origen, brollant amb turbulents confluències, clapotejant a través de maresmes salades fins a la desembocadura
erosions lentes, modelant la terra
el menisc d'una gota d'aigua
boira creixent al riu de matinada
arrauxada
hipnòtica
en cascada
atronadora
viscositat de l'aigua, aferrament de les molècules d'aigua entre elles, encolant el món
conques
aqüífers
aigües subterrànies
roques hidratades anomenades serpentina profunda en el mantell de la Terra
redistribucions dramàtiques de l'aigua del planeta
les desigualtats amb l'aigua
els conflictes per l'aigua
les migracions per l'aigua
allunyar-se de les aigües
rius eren les antigues carreteres principals
els nostres cossos i els nostres entorns han estat dissenyats per l'aigua
una de cada 2.000 persones tenen els dits dels peus o de les mans palmejats – sindactília
la verda tranquil·litat d'estar sobre i dins del riu
somiant amb anar a una altra banda
descobriments submergits: eureka!
el corrent de la consciència sense bretxa, crac o divisió
la joia del riu a l'estiu
l'amenaça de la veloç aigua tèrbola en crescuda, carregada de runa
la inundació corrent carrers avall, inundant jardins, inventant nous llacs de cignes i camallargs
gongoozling = veient la vida passar pel riu
l'esgarip plaent de llançar-se un mateix al riu
anar amb la corrent
aigua dolça, aigua salobre, aigua salada, llàgrimes salades, llavis de sal
rentat i no escrit per l'aigua
Un mateix paisatge està format per desenes de paisatges més. Hi ha el paisatge biòtic on coincideixen tots els elements físics, i a aquest se li sumen el paisatge social, econòmic, històric, emocional… A través de l’obra FORD, la seva autora ens permet fer una passejada poètica per tots aquests paratges que dansen i flueixen al voltant de l’Aigua de Farrera tot aprofitant per a reflexionar al voltant d’aquest recurs cada cop més escàs i estratègic.
“FORD és una obra de text en Català i Anglès en el gual del Barranc de Farrera, on el rierol creua el camí i els humans ens trobem amb l’aigua. El text expressa les diferents facetes de l’aigua: el seus moviments, les seves transformacions, la seva història, les associacions poètiques i emocionals i aspectes de les polítiques de l’aigua i del canvi climàtic.”
Tracy Warr
4// Jugar per créixer i ser feliç
Mécanisme pour Anna, Machine pour caresser les arbres
“Aquesta màquina fou concebuda observant la ballarina Anna Rubio durant una actuació seva amb un arbre a Letònia. Amb els seus evocadors moviments mentre estava abraçant els arbres, vaig tenir la idea de crear una màquina situada enmig del bosc, per tal que tothom pogués utilitzar-la també, per acariciar els arbres. La màquina fou elaborada amb fusta natural i sense utilitzar cap eina industrial.”
Joanès Simon Perret
Le bruit de la foret
“Aquesta màquina fou inspirada gràcies a una llarga passejada pel bosc dels Pirineus, on només podia sentir el so del vent passant a través dels arbres i les seves fulles.”
Joanès Simon Perret
Pousse Salade
“Aquesta màquina es va crear gràcies al cuiner del Centre d’Art i Natura, qui solia treballar amb plantes silvestres i herbes locals. El cuiner em digué que tenia la idea de crear màquines pel seu hort: una per les albergínies, una per l’enciam, o una altra pels tomàquets… Mentre ho explicava, els gestos que va fer amb les seves mans just quan parlà de la màquina per l’amanida, van ser tan divertits , que vaig tenir una idea molt clara de com hauria de ser.”
Joanès Simon Perret
Printemps
“Aquesta última màquina fou elaborada amb dues flors seques locals que es mouen amunt i avall. Expressa els ritmes de les estacions, més concretament entre finals d’hivern i el començament de la primavera.”
Joanès Simon Perret
Els moments de crisi o canvis profunds suposen punts de reflexió importants que sovint prenem massa seriosament. Introduir elements lúdics es converteix en una eina de transformació que permet aproximar-nos a la realitat amb una mirada més nova, oberta i innocent. Les màquines d’en Joanès Simon-Perret -moltes d’elles inspirades en persones- transformen els moviments mecànics, repetitius i pràctics de les màquines industrials, en accions poètiques, com ara acaronar els arbres o recrear els sons de la natura.
Nabb & Teeri parteixen de la forma natural de les càpsules dels fruits de les alzines (glans de les carrasques). Tot jugant amb la seva combinació, les encadenen a mode d’estructures mol·leculars però també de laberints tridimensionals a l’estil de les escales d’Escher. Gràcies a eines tecnològiques com el 3D, els autors fan tangibles escenaris imaginaris que conviden a perdre’ns per un macrocosmos sorgit d’aquest minúscul element del paisatge.
“Els residus trobats sota les alzines (Quercus ilex) que creixen al costat dels camins medievals entre Farrera i Tírvia han estat utilitzats per construir petits models. Per mitjà de la unió de les càpsules d’alzina, unides unes amb les altres, i essent molt fràgils, s’han format estructures a escala. Hem escanejat en 3D i clonat múltiples vegades un fragment escultòric d’aquest tipus. En el vídeo mol·lecular resultant, les combinacions de les càpsules modelen fantàstiques cadenes de biopolímers, que es mostren com estructures espacials que roten lentament.”
Nabb & Teeri
5// Escoltar l'esperit del lloc
Amb aquest treball la coreògrafa Anna Rubio té la voluntat de realçar el paper de les ermites del Parc Natural de l’Alt Pirineu a través de l’escolta del lloc. Basada en la tècnica Amerta Movement, Rubio pretén establir un diàleg amb aquests espais portadors d’energia i posseïdors d’esperit, que interpreta i transmet al públic. Aquest també es fa partícip de la història i del ressò que s’amaga darrere aquests espais centenaris de trobada i espiritualitat.
“Caminant aquests paratges, olorant i sentint els seus racons no puc més que emocionar-me calladament. Hi ballo, descobrint un terra inestable però que acull, un vent que sacseja però que acompanya, unes pedres derruïdes, però que em parlen de moltes històries, també de la meva.”
“L’ermita de St. Quirc em parla de l’espiritualitat a través de l’exploració del so i el moviment.
La de Biuse, em parla de la vàlua de l’aigua, com a brollador de la vida.
La de St. Bartomeu, em parla de la permeabilitat entre el dins i el fora; el jo i el nosaltres, del jo i l’entorn, l’ermita i la natura.
La de Sta. Magdalena em parla del riu, de l’anar a contracorrent, de la dona forta de Sta. Magdalena i dels troncs que ja són natura morta.”
“La de Sta. Maria de la Serra em parla de commoció, de tristesa, de l’oval que configuren cel i terra, i de finalment tornar a ella.
La de la Mare de Déu del Roser, em parla de tradició i de foc.
La de Biuse em parla dels humans, de tristesa, guerres i morts. I en totes elles en l’entorn precís, Bellesa”
Anna Rubio
Peça de video art, creada en col·laboració amb Quelic Berga, creada i inspirada a l’ermita de Sta. Maria de la Serra de Farrera.
Els llocs tenen el seu propi esperit, un esperit que prové de la suma de moltes capes que s’hi acumulen: els elements naturals, els factors socials, les experiències viscudes, la història… Nabb & Teeri reflexionen sobre la manifestació d’aquest esperit local a través de la dimensió cultural. Com uns exploradors, indaguen els rastres culturals que troben en diversos racons de Farrera, observant i copiant minuciosament pàgines de llibres, dissenys d’etiquetes locals, revistes i tot un conjunt d’imatges pròpies del territori.
“La sèrie Scale 1:1 consisteix en diferents rèpliques dibuixades a mà a partir d’imatges locals. Els dibuixos estan fets a sobre de documents de viatge i altres peces de paper que vam portar amb nosaltres durant 4000km de viatge fins la residència per ferris, trens i autocars. Els dibuixos més petits son presentats sota l’aigua suggerint un somni, abans de la seva instal·lació final. L’obra inclou: dos còpies fetes a mà de mapes topogràfics de Farrera i dels seus voltants, on també també hi apareix la nomenclatura local encara existent escrita a mà; un diagrama hidrològic esquemàtic del Pallars Sobirà; una selecció de vinyetes on hi apareixen arbres i altres parts de plantes emprades com a matèria prima per una varietat d’objectius humans (extretes del llibre “Arbres d’Irlanda”, procedent de la biblioteca de Farrera); així com altres imatges de revistes que vam descobrir a la residència Casa Ramon”.
Nabb & Teeri
Local water
Tuula Narhinen
En el seu conjunt, la sèrie LOCAL gira entorn la catalogació sistemàtica d’elements que configuren el lloc, per després comparar-los, veure les diferències i per últim, detectar l’essència de cada lloc. És només a través d’aquesta mirada acurada sobre els elements naturals, i en aquesta obra, sobre el flux dels cursos d’aigua, que podem comprendre allò que els fa únics. En aquest cas, Närhinen fa un seguiment des del naixement de fonts fins als profunds rius de la Vall de Farrera, tot cercant l’esperit del lloc.
“Seguint el curs d’un rierol anomenat Barranc dels Clots, vaig filmar un fragment de pedra el qual vaig submergir sota l’aigua corrent en diversos indrets. El treball consisteix en un recull de curts amb el so de l’aigua que flueix, acompanyat per exemples d’animacions en Stop motion i també de fotografies que capturen els reflexos fugaços de la llum del sol sobre l’aigua”.
Tuula Närhinen
6// Viure l'ara i aquí
Viure el present, l’aquí i l’ara és una part essencial del canvi cap a un model de vida més sostenible. Respirar el present, inhalar el futur i exhalar el passat, es fa molt difícil dins d’una societat tan urbanitzada i sobretecnificada com la nostra. Ens desvinculem ràpidament d’aquest moment present, projectant-nos constantment en el passat o en el futur. Sun Happening però, no només ens retorna a un instant molt concret i present – l’ara-, aquell en el qual el Sol es reflexa als miralls col·locats a la carena de la vall, sinó que també ens remet a un lloc molt concret – l’aquí – des d’on gaudir d’una llum única i espontània.
“Aquest projecte es va presentar al Festival SAÓ l’any 2015, a Farrera. Es van disposar quaranta miralls als laterals d’una muntanya i es van centrar precisament en un mateix punt just el dia anterior a l’esdeveniment. Els miralls reflectien el Sol cap a un mateix punt d’un camí. En fer aquest recorregut, en el moment precís, exactament a les 12: 52h, 60 persones i jo estavem passant pel “punt central dels miralls”, quan de sobte vam tenir la sensació que tota la muntanya brillava per a nosaltres durant cinc minuts. Podíem veure la muntanya oposada tan brillant, que es tornava enlluernadora. El meu propòsit amb aquesta instal·lació fou mostrar aquella muntanya amb un altre angle i il·luminar-la, ja que normalment queda amagada sota l’ombra. La instal·lació només va funcionar per un dia, a causa del canvi d’angle del Sol i per la impossibilitat dels miralls per trobar-se.”
Joanès Simon Perret
“Aquests patrons de moviment em semblen com danses, com coreografies físico-químiques, les quals apareixen prou clares malgrat les seves dimensions inconcebibles, i les quals m’agradaria traçar per mitjà del dibuix.
La Terra, la seva roca, em sembla una massa que es forma en moviment i és produïda per moviments, ballant, com una massa dansant amb el seu propi batec i ritme temporal en la varietat de condicions climàtiques que es pot trobar en cada cas.”Kati Gausmann
“Els moviments poden ser lents, ràpids, continus, tèrbols, suaus, bruscs…
Amb els meus ulls ressegueixo aquests moviments litificats de les muntanyes, i al mateix temps els dibuixo, sense mirar en cap moment el dibuix que estic realitzant.”Kati Gausmann
Per la Kati Gausmann, les muntanyes són com fotografies que intenten fixar patrons de moviment imperceptibles pels nostres ulls. En realitat però, les muntanyes tenen el seu propi temps i moviment, molt diferents als nostres. Tenen el seu propi aquí i ara particular amb el qual compartim només el mateix lloc. En aquest sentit, la Kati es centra en el moment present, en l’ara de la dansa muntanyenca, tot resseguint les sinuoses formes de les muntanyes que semblen bategar.
7// Cultivar la consciència universal
Recuperar la dimensió espiritual dels humans posant al centre la natura, el cosmos, és fonamental per avançar vers una consciència universal. Per aconseguir-ho, és necessari mantenir un diàleg amb la natura des de l’amor i el respecte, des de l’acceptació de formar-ne part. La ballarina Anna Rubio treballa amb símbols d’indrets naturals molt específics, entenent que al mateix temps són símbols universals o reflexions aplicables arreu del planeta. Per mitjà de la peça Clarobscur, ella explora els neguits i desitjos d’il·luminació humans amb la voluntat d’apropar els simbolismes i missatges que sovint amaga la natura, a través del diàleg amb el cos.
“Què són aquests fils que m’atrapen en aquest fals niu? Qui és aquest arbre fràgil que lluita per trobar la llum sinó jo? Aquestes pors amagades, aquests límits… Captiva de mi mateixa. Busco i torno a caure una i altra vegada. Com desprendre-me’n?… Vull ser lleugera, vull omplir de llum aquesta foscor meva. Sortiré del bosc i arribaré al prat. Un cop allà, m’acostaré a l’ermita i de l’ermita a la llum. Lleugera, cada cop més lleugera.”
Anna Rubio
Video art creat en col·laboració amb Quelic Berga. Coreografiada i interpretada per Anna Rubio amb la composició i interpretació al violí del danès Christian Risgaard. Seleccionada pel Festival Picurt (2015) i el Festival Mostremp (2016).
God és una reflexió entorn als nostres Déus contemporanis. Quelic Berga estableix un paral·lelisme entre les qualitats del Déu (cristià en aquest cas) i les compara amb les qualitats del cercador Google, el que registra tots els successos de la nostra vida, el que sempre hi és per donar resposta als nostres dubtes, el que tot ho sap, el que tot ho veu. Expressions com “Sant Google” o “si no ets a Google, no existeixes” no fan més que reforçar aquesta idea. El Déu del s.XXI és una comprensió sagrada i espiritual de la naturalesa humana o una consciència omnipresent a internet?
“Com gestionem la nostra identitat, la memòria col·lectiva i la nostra humil intimitat? Qui ho sap tot? Qui ho veu tot? Qui decideix quins són els pecats i quines les virtuts? En qui hem de tenir fe? Perquè ens hem de portar bé? Aquest seguit de preguntes avui són gestionades per noves entitats. Ha nascut una nova religió.“
“Una religió, de bits i electrons, de torres de tele-comunicacions en els altars de les ciutats, de petits rosaris de botons interactius que ens posem a la butxaca, de consells i oracions codificades per algoritmes, que ens guia per un somni fantàstic; l’experiència mística que aconsegueix absorbir la crítica i el sentit comú a cop d’icones, i convertir-les en anècdotes del seu panteó.“
“Juguem a ser crítics fent servir les seves eines, gaudim de la il·lusió de llibertat i de molts, molts gigues. Benvinguts, doncs, a la dolça realitat augmentada, assistida i quantificada.”
Quelic Berga
8// Canviar de paradigma
Reflexionar sobre la relació que estem mantenint, tan individualment com col·lectiva, amb el nostre entorn suposa, més enllà d’un canvi d’hàbits, un canvi de paradigma. Hem de canviar la forma en que entenem quin és el nostre lloc, qui som nosaltres i ser conscients sobre quina és l’essència de la vida, per poder transformar realment i efectiva la nostra societat. Aquest nou paradigma també suposa una modificació de la manera que tenim d’explicar-nos, i això inclou noves maneres de representar el temps tal com ens demostra Quelic Berga.
“A KC-Grad i al Centra d’Art i Natura de Farrera he desenvolupat Spirals Within Spirals. Aquest vídeo explica el concepte. He investigat com la visualització de dades en pot donar diferents aproximacions si entenem el temps con a fractal en comptes de pensarlo en una dimensió lineal.”
Quelic Berga
Entrevistes amb els artistes
Traducció a l’anglès: Anna Crowe.
Amb el suport de: